lunes, 31 de octubre de 2016

Avui

De sobte mires el calendari i el rellotge s'atura per uns segons.
De forma automàtica, allargues la mà i agafes el mòbil. Els teus dits es mouen sols fins arribar al seu perfil. Llegeixes el seu nom i veus que està en línia. Reprimeixes l'impuls d'escriure-li per demanar-li si va tot bé. De dir-li que t'alegres que tot allò hagi passat, i que esperes que aquest dia ja no li faci por. Perquè saps que ja no ho has de fer. Que aquest any, igual que l'anterior, i l'altre, i l'altre... ja no l'has de protegir. I desitges que no ho necessiti. Ni de tu ni de ningú.
Encara que, molt en el fons i sense que ho confessis a ningú, tens guardada una abraçada per si fos necessària.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada