Els humans som éssers complexos.
En conseqüència, les relacions entre nosaltres són complicades.
Com és possible que la persona que t'ha dit les paraules més boniques ara hagi passat a dir-te les més horribles?
Com es pot passar d'estimar amb totes les forces a algú, i que sigui recíproc, a que cada vegada us feu més mal?
Ja ho diuen les dites populars, que qui més t'estima et farà plorar.
Però cal arribar a aquests estrems?
No podem simplement continuar cadascú pel seu camí, agraïnt el temps i les emocions que hem compartit, deixant que quedi un bon record del què vam viure, i dir-nos adéu amb una abraçada sincera?
Hem de corrompre un sentiment, tan bonic com era, amb l'odi i el rencor?
Serà que unes emocions tan intenses no poden esborrar-se com si res, i han d'emergir a la superfície de la forma més cruel per tal que no les oblidem?