Aquesta nit he somiat amb tu.
He tornat a tastar els teus llavis, el seu tacte, el gust de la teva saliva...
La teva mirada de desig penetrant-me
La suavitat dels teus pits
El tacte dels teus dits
Les teves corbes despullades
El teu cos ballant desenfrenat sota meu
El teu ale al meu coll i els teus gemecs a la meva orella
Era tan real...
Pero m'he despertat.
domingo, 24 de abril de 2016
domingo, 10 de abril de 2016
Parada
No ho acabes d'entendre.
Hi ha alguna cosa que no quadra.
Continues el dia a dia sense pensar-hi, intentant no donar-hi gaires voltes.
Saps que si hi dediques més d'un minut, els pensaments s'apropien de la teva ment i llavors no hi ha fàcil escapatòria.
Per això vius sense viure.
Seguint el fil que toca. Sense grans emocions ni sorpreses.
Feina, estudis, família... Compromisos obligatoris i res més.
Passen els dies, les setmanes... i un altre any.
I no saps què ha canviat. Perquè dins teu tot continua igual, però a fora... A fora tot ha donat centenars de voltes i ja res és el mateix.
Voldries pujar al tren i afegir-t'hi, però mai arribes a la teva parada.
I, de tant en tant, et preguntes en quin moment vas aturar-te.
I et respons tu mateixa a la pregunta.
El moment en quèella va marxar.
Hi ha alguna cosa que no quadra.
Continues el dia a dia sense pensar-hi, intentant no donar-hi gaires voltes.
Saps que si hi dediques més d'un minut, els pensaments s'apropien de la teva ment i llavors no hi ha fàcil escapatòria.
Per això vius sense viure.
Seguint el fil que toca. Sense grans emocions ni sorpreses.
Feina, estudis, família... Compromisos obligatoris i res més.
Passen els dies, les setmanes... i un altre any.
I no saps què ha canviat. Perquè dins teu tot continua igual, però a fora... A fora tot ha donat centenars de voltes i ja res és el mateix.
Voldries pujar al tren i afegir-t'hi, però mai arribes a la teva parada.
I, de tant en tant, et preguntes en quin moment vas aturar-te.
I et respons tu mateixa a la pregunta.
El moment en què
Suscribirse a:
Entradas (Atom)