Serà normal tot el que tu vulguis que sigui normal.
Aquesta va ser la frase que vaig dir-te centenars de vegades els primers dies després del nostre primer petó.
Una frase que, sense voler-ho, era una súplica desesperada.
Pretenia que t'adonessis que els nostres sentiments podien estar per sobre de la resta.
Que l'amor de veritat existia de debò, i que el tenies davant teu.
Que no importava com fóssim, sinó com ens estimàvem.
Que no importava el que pensessin els altres, sinó el què pensaves tu.
El què creiem TU i JO.
Només tu i jo, recordes?
