La memòria és imprevisible.
És curiós com el record que més em torna al cap d'aquella nit sigui la teva esquena.
Sí, la teva esquena despullada al meu llit.
Els meus dits resseguint el seu dibuix. Acariciant-la suaument.
Els meus ulls memoritzant cada línia negra. Intentant retenir cada traç a la retina.
Fins que s'aturen i tu et gires.
I la teva mirada divertida, amb els teus ulls entretancats, es fixa en mi.
I no puc evitar llançar-me als teus llavis.
Una vegada i una altra repeteixo aquest moment dins el meu cap.
Esperant que es torni a repetir ni que sigui un cop més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario