Parada

No ho acabes d'entendre.
Hi ha alguna cosa que no quadra.
Continues el dia a dia sense pensar-hi, intentant no donar-hi gaires voltes.
Saps que si hi dediques més d'un minut, els pensaments s'apropien de la teva ment i llavors no hi ha fàcil escapatòria.
Per això vius sense viure.
Seguint el fil que toca. Sense grans emocions ni sorpreses.
Feina, estudis, família... Compromisos obligatoris i res més.

Passen els dies, les setmanes... i un altre any. 
I no saps què ha canviat. Perquè dins teu tot continua igual, però a fora... A fora tot ha donat centenars de voltes i ja res és el mateix.
Voldries pujar al tren i afegir-t'hi, però mai arribes a la teva parada.

I, de tant en tant, et preguntes en quin moment vas aturar-te. 
I et respons tu mateixa a la pregunta.

El moment en què ella va marxar.