Estàs enmig d'una gran bifurcació. Dos camins que podrien ser paral·lels, pero que al final s'acabaran allunyant l'un de l'altre, sense deixar-te la opció de fer drecera i canviar de rumb a mig viatge.
Però com saber quin camí triar, si no saps el destí de cap d'ells? Ni tan sols saps com serà el trajecte, si curt o llarg, si et portarà a prop o lluny, si serà recte o amb moltes corbes, si pla o amb pujades i baixades.
Perquè has de triar? Perquè no quedar-te indefinidament aquí?
Perquè saps que no pots, que com més allarguis el moment, més dubtes tindràs.
I, al cap i a la fi, saps que la decisió no depèn de com serà el camí, ni tal sols del què trobaràs al seu final. La decisió només depèn del que tu desitges.
Tan senzill i complicat a la vegada.
Cuando parece que todo está más claro...
¡Pum!
Vuelves a caer.
No sabes cómo ha pasado, pero ha pasado.
Y lo peor es que no te arrepientes, porque tu también lo has buscado.
Esos labios, sus besos, esas manos, sus caricias, ese cuerpo, su deseo...
Sabes que no ha dejado de ser tuyo en ningún momento.
Y ahora ya sabes que no quieres que deje de serlo nunca.
No saps què vols.
Au va! Sí que ho saps, no t'enganyis a tu mateixa! No val la pena que dissimulis més, ho has de començar a acceptar.
Però tens por, perquè en el primer segon després de sincerar-te, t'hi hauràs d'enfrontar. I no saps com.
Saps que s'acosta l'hora, que no pots esperar gaire més, que com més temps passi, més complicat serà.
Però no t'hi atreveixes; com sempre s'imposa la teva part més covarda.
Salta!
I una vegada estiguis surant en l'aire, podràs veure si caus a terra ferma o al buit.
